(Segons testimoniatges d'Asunción -Susi- Esclapez Mora, Carmen Gómiz Martínez, Asunción Sansano Mallorca, Gaspar Quirant Pomares “el Periquín” i Vicente Vicente Antón “l'Arrendador”, padrí de noces dels pares de Susi)

A l'altura del quilòmetre quatre de la carretera CV-851, la coneguda carretera “del Lleó”, es troba el bar El Pi, amb més de huitanta anys a la seua esquena. Gràcies al seu actual propietària, Susi Esclapez Mora, i a un nodrit grup de col·laboradors, hem pogut conéixer alguna cosa de la història d'aquest popular establiment.

En 1936, abans de l'esclat de la guerra civil, Asunción i Francisco -avis de Susi- van obrir una botiga a la qual van posar el nom de “La Barraquera”, comerç que venia “de tot”: barrets, esparteñas o agulles; i, a granel, sucre, arròs, cigrons, fesols, pinyons… De tot una mica. Després van muntar el bar, després una barberia i, més tard, un taller de bicicletes.

Francisco era batedor de màquina [de trillar]; el seu fill “Frasquito” també. La màquina pertanyia a una societat denominada San Isidro. Segons afirma la neta dels fundadors, Francisco treballava moltes hores; venia rendit, es tirava davall del pi i s'adormia. La màquina la transportaven amb un parell de vaques i l'arrancaven “a estirada”; el motor el portaven apart, amb una egua. Quan havia de fer moltes coses a Elx, Francisco anava amb el carro i l'egua. Si no, anava Asunción amb la seua bicicleta.

En els primers anys, la barberia estava en una habitació de la casa; més tard es va traslladar a la porxada del bar, on Susi encara la recorda. En la barberia van estar, primer, Agapito, Paco i Joan “el Roig Barber”; uns altres eren germans, Luis i Paco... O Pepe, que va ser el que més anys va treballar allí, trenta.

Els homes anaven al bar a jugar al dominó o a les cartes i esmorzaven sota el pi. Els dissabtes i els diumenges a la vesprada es divertien amb el caliche, joc semblant a la petanca. També es feia ball, per exemple, el dia de la Candelaria; els nostres informants recorden que hi havia un músic anomenat Alejandro Ros que tocava l'acordió. Els joves de la partida jugaven al billar, als futbolins o als dards; també hi havia una màquina de boles i una de discos. Es prenien algun refresc, gelats i, sobretot, el passaven bé. Els guàrdies civils, quan estaven per la partida, anaven amb bicicleta o a cavall al bar i prenien alguna cosa. També es recorden d'un abellaire que recorria el Camp d'Elx, al qual anomenaven “l'oncle Pachoches”.

Algunes vegades muntaven un circ en el bancal, al qual acudia molta gent. Durant un temps van tindre una vaca que, sovint, pasturava entorn del pi, que llavors estava barrat. Els diumenges, Asunción feia aigua encebada i aigua llima i, els dissabtes a la nit, xocolate. Alguns dies s'ajuntaven amics a rostir mújol i fer calder, que es menjaven sota el pi. Quan ja hi havia televisió van comprar una i alguns veïns s'asseien a veure corregudes de bous o pel·lícules. En el bar van arribar a celebrar-se diverses noces, les dels tres fills dels fundadors i les d'alguns veïns.

Quan Asunción es va jubilar, el bar va passar a la seua filla. Encara que ha estat uns anys a càrrec d'altres persones, des de 2017 ho porta Susi Esclapez “la Barraquereta”, neta de Francisco i Asunción, tercera generació de la família, a qui agraïm les facilitats que ens ha donat per a la redacció d'aquest text.

Foto 1. El bar “El Pi” en l'actualitat.

Foto 2. Noces de Tomás Esclapez i Asunción Mora, pares de l'actual propietària, celebrada en el bar (24 d'abril de 1965).

Foto 3. José Francisco Esclapez, germà de Susi, en una celebració familiar en el bar (16 de setembre de 1967).

Foto 4. José Francisco Esclapez jugant en la porxada de l'antic bar (finals dels anys seixanta).

Foto 5. José Francisco Esclapez al costat del seu pare en la porxada de l'antic bar (finals dels anys seixanta).

Foto 6. José Francisco Esclapez i la seua mare, Asunción Mora, a l'ombra del pi (ca. 1970).

Foto 7. Asunción Esclapez, actual propietària.

Autor: Rafa Martínez, director del Museu Escolar de Puçol.